08 d’abril 2025

El darrer ball

27 gener 2025

El darrer ball

Ell era fort, el seu cos traspuava poder, em vaig enamorar. Sentia que la soledat que m’havia acompanyat des de sempre s’esvaïa en la seva presència.

Recordava les lectures que durant l’adolescència m’havien fet somniar amb els herois de les tragèdies gregues. Algunes vegades la meva imaginació em transportava als braços d’aquells déus, semideus, aquells personatges apassionats que vivien aventures i grans amors i abraçaven dones de gran bellesa.

El dia que el vaig conèixer no vaig poder dormir en tota la nit, les següents nits quan m’adormia somiava que estava entre els seus braços, ell m’acaronava i jo em sentia segura i protegida. Mai vaig pensar que ell s’hi fixaria en mi. Era massa home, massa guapo, massa ben plantat, un cos magnífic, fort i poderós i al mateix temps era amable, afectuós sempre amb un somriure als llavis.

Li brillaven els ulls, negres com la nit, quan em va demanar un ball. Quanta passió, quanta força, el seu poder m’embriagava, quan la música va deixar de sonar no em podia separar d’ell, volia guardar aquell instant eternament. Aquell dia em vaig lliurar a ell, l’amor de la meva vida.

Va passar el temps i totes aquelles virtuts, tota aquella passió va anar desapareixent, no sé com, ni quan. No me'n vaig adonar. Van ser petits canvis, ja no era tan amable, ni tan afectuós. La força, el poder, que jo tant havia admirat ara eren les seves armes.

Aquell dia vam tornar a ballar, vaig recordar el primer ball, les primeres sensacions, l’escalfor del seu cos, els seus braços abraçant-me, fort, molt fort. Recordo la violència, la pressió de l’abraçada, la por que sentia, el seu alè que em marejava. No recordo res més.

No entenc com he arribat fins aquí, ho miro tot d’aquí dalt estant, ho veig i no ho crec. La sala és plena, el lloc il·luminat tènuement amb les espelmes, la música sona, els amics, la família, tots ploren.

El comiat ha acabat, tothom ha marxat, els llums s’han apagat. Tot és fosc, i continuo preguntant-me una vegada i una altra, com, com he arribat fins aquí?

Aquell va ser el meu darrer ball.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada