22 gener 2025
El pacte
Feia dies que no es veia, no es mirava. No era per res especial, només que s'oblidava. Ella no ho sabia o no ho volia saber, no volia recordar que el pas del temps és imparable. Quan es va donar que feia massa temps que no es mirava va pensar que ja era tard. Per què?, es preguntava i ella mateixa es responia, perquè si ara em miro, cauran sobre mi totes les hores, dies, setmanes i anys; i tal vegada no ho podré suportar. Va prendre una gran decisió, fer un pacte amb el mirall. Si tu destrueixes totes les meves imatges, jo et deixaré tranquil, ell va acceptar. Llavors pausadament va agafar el martell i el va retornar a la caixa d’eines. Es va mirar i un gran somriure li va il·luminar el rostre.
Haikus
Aigua que ja no és aigua
Gel que aviat no serà gel
Tremolo de fred
El sol escalfa
L’aigua em refresca
L’estiu ja és aquí
Llum groga, cel gris
Pluja a dojo
Arbres despullats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada