Sinergies

3 març 2025

Sinergies

Comença la vida amb el plor del nadó que acaba de néixer. El plor no significa res, només és un crit, l’única manera que té l’infant de dir, ep!, ja soc aquí. Ha estat un llarg viatge, però s’ha acabat, això és el que ell i tots pensem, que ja s’ha acabat.

Els primers mesos seran estranys cada dia serà un nou dia, un dia per estrenar. Encara que pensem que només mengen, dormen i caguen no és així per dins tot evoluciona i a poc a poc acaben transformats en personetes que només pensen a jugar i passar-ho bé. Avui ha somrigut per primera vegada, a mi també se m’ha escapat un somriure, diuen que al cervell li agrada que riguem, millora la nostra salut.

Passarà el temps, les hores, les setmanes i els anys es farà gran canviarà la seva manera de pensar, potser li agradarà estar sol o tal vegada li serà impossible, qui sap quines forces el portaran cap a un lloc o un altre.

Diuen que tot està connectat que si dones un cop fort amb el peu el terra, pots provocar quelcom a l’altra punta de món, a Austràlia. Ves a saber què pot passar si envies un globus al cel, potser fas que algun planeta vulgui sortir de l’òrbita.

Aquí a la terra pensem que tot anirà bé, que no cal tenir en compte el que passa a altres indrets, que res ens farà canviar la nostra manera de viure, que alguna cosa sobrenatural ens salvarà.

Jo m’estimo més pensar que aquest nadó es farà gran, i serà una persona adulta que recordarà amb un somriure aquells dies d’infantesa que jugava amb els personatges de plàstic i amb ells vivia les millors aventures.